L'Equip de suport volem fer avui una nova aportació amb aquest Power Point que deixam aquí. En aquest cas es tracta d'un feina que es va fer al Seminari d'Al de la zona de Calvià i Andratx. De nou són orientacions a l'àrea de Comunicació i llenguatge que vos poden anar molt bé a l'eduació del vostres fills.
BONES FESTES I PAU PER A TOTHOM !!!
jueves, 15 de diciembre de 2011
martes, 8 de noviembre de 2011
PAUTES PER ESTIMULAR INTERACCIONS COMUNICATIVES A CASA
Aquí vos deixam unes orientacions que ens poden ajudar a estimular i/o prevenir dificultats de llenguatge.
Esperam que vos siguin útils.
Esperam que vos siguin útils.
lunes, 11 de abril de 2011
EL CAZO DE LORENZO (YOU TUBE)
<iframe title="YouTube video player" width="640" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/K0usZT3LGOQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
domingo, 27 de marzo de 2011
COMENÇAM EL NOSTRE CAMÍ
Benvinguts a tots i totes!!
Volem començar aquesta nova etapa blogera amb una reflexió sobre la importància de compartir el nostre temps amb la nostra família (i més concretament amb els nostres fills). Pensam que aquesta acció suposa un dels grans pilars sobre els que s'hauria de sustentar qualsevol relació.
Aquí vos deixam un poema anònim per llegir i rellegir tantes vegades com trobeu necessari.
BONA LECTURA!!
POEMA (en castellà)
LO TOMÉ DE LA MANO, Y LO SEGUÍ
Hoy no lavé los platos
ni tendí la cama.
Lo tomé de la mano, y lo seguí
por donde sus pasos ansiosos me guiaban.
¡Oh, sí! nos fuimos a la aventura
mi hijo y yo,
explorando el campo raso
bajo el sol y el cielo.
Vimos un petirrojo alimentado a su cría.
Trepamos una colina bañada por el sol.
Vimos retozar borregos de nubes
y cortamos un girasol.
Que mi casa no esta aseada,
que no barrí la escalera,
en veinte años no encontraría
en la Tierra quien lo supiera.
Pero que estoy ayudando a mi hijito
a que en un ilustre adulto se convierta
en veinte años tal vez el mundo entero
lo perciba, lo vea y lo sepa.
Volem començar aquesta nova etapa blogera amb una reflexió sobre la importància de compartir el nostre temps amb la nostra família (i més concretament amb els nostres fills). Pensam que aquesta acció suposa un dels grans pilars sobre els que s'hauria de sustentar qualsevol relació.
Aquí vos deixam un poema anònim per llegir i rellegir tantes vegades com trobeu necessari.
BONA LECTURA!!
POEMA (en castellà)
LO TOMÉ DE LA MANO, Y LO SEGUÍ
Hoy no lavé los platos
ni tendí la cama.
Lo tomé de la mano, y lo seguí
por donde sus pasos ansiosos me guiaban.
¡Oh, sí! nos fuimos a la aventura
mi hijo y yo,
explorando el campo raso
bajo el sol y el cielo.
Vimos un petirrojo alimentado a su cría.
Trepamos una colina bañada por el sol.
Vimos retozar borregos de nubes
y cortamos un girasol.
Que mi casa no esta aseada,
que no barrí la escalera,
en veinte años no encontraría
en la Tierra quien lo supiera.
Pero que estoy ayudando a mi hijito
a que en un ilustre adulto se convierta
en veinte años tal vez el mundo entero
lo perciba, lo vea y lo sepa.
Anònimo
Font: Fragment extret del llibre Hablando ... nos entendemos los dos por Ayala Manolson. Entha ediciones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)